No sabria distingir el llindar entre la banda sonora d’un film delicat i el silenci.
En aquell indret verge, el sol s’havia deixat caure a poc a poc i, en aquells moments, la foscor era sorprenentment autèntica. Els fanals que ens guiaven eren les milers d’estrelles que guardaven la caleta com una manteta guarda un nadó en les nits més fosques. Elles, com molts de nosaltres, tenien temptacions de fugir per una estona del seu propi camí marcat. De sobte, vam veure com es llençava de cap a l’abisme deixant un rastre lluminós darrera seu. Semblava que volgués submergir-se en el nostre mar. Un moment molt màgic per nosaltres, que gaudíem plenament de l’espectacle i ens removia els raconets més sensibles que tenim dins nostre, però una decisió errònia per la pobre estrella. ¿Com podia saber ella que la preciositat del planeta que veia i desitjava des del seu lloc estant, estava essent corromput i destruït per una colla d’éssers humans?
En aquell indret verge, el sol s’havia deixat caure a poc a poc i, en aquells moments, la foscor era sorprenentment autèntica. Els fanals que ens guiaven eren les milers d’estrelles que guardaven la caleta com una manteta guarda un nadó en les nits més fosques. Elles, com molts de nosaltres, tenien temptacions de fugir per una estona del seu propi camí marcat. De sobte, vam veure com es llençava de cap a l’abisme deixant un rastre lluminós darrera seu. Semblava que volgués submergir-se en el nostre mar. Un moment molt màgic per nosaltres, que gaudíem plenament de l’espectacle i ens removia els raconets més sensibles que tenim dins nostre, però una decisió errònia per la pobre estrella. ¿Com podia saber ella que la preciositat del planeta que veia i desitjava des del seu lloc estant, estava essent corromput i destruït per una colla d’éssers humans?