Històries autèntiques,
cruels,
màgiques, especials,
que reneixen i moren a l'instant.
Anhels efímers -com la vida mateixa-.
Verins cruelment agradables
que et fan emmalaltir
i et busquen fins absorvir-se de tu,
de mi.
Històries mig enterrades:
d'ahir, d'ara mateix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
porto uns quants dies llegint aquests text i realment no sé què escriure, segurament pensaràs: Doncs no escriguisxD. Però no sé pq però em sento obligat a escriure quan veig un text en un blog i m'agrada tinc la necessitat de comentar-lo, com a mínim una paraula pq l'escriptor sapiga que m'ho he llegit i que m'ha agradat. Així que he pensat possar un, M'agrada, però queda molt soso, després he pensat comentar que em va sorpendre força el que em vas dir el dijous(la confesió) però no té res a veure amb el text, així que tampoc. Crec que ja ho tinc, quan llegeixo aquest poema em queda una mala sensació al cos, com una melancolia, nosé em quedo molt incomode.
ResponElimina