M'ofereixo voluntària

Uns ulls que brillen i s'apaguen en un petit personatge vergonyós.
Entén poc i la inquietud de saber se li desperta a la panxa.
Sap que s'ho ha passat malament però el seu joc està ple d'esperança.
- I doncs, t'hi animes? -li diu amb un amable somriure.
Recorda quan estava entre parets blanques, enyorant els jocs de cada dia, i els amics, i la família, i l'escola, i els germans... De cop visualitza un nen de la seva edat en la mateixa situació.
Afirma amb el cap, doncs.
S'asseu a la petita cadira de color blau, agafa un paper i color rere color borra tot el blanc que pugui veure en el fons de la seva obra d'art.
Vol que tota la seva força li arribi al nen en qüestió. Un dibuix ple de vida.
I sí, és conscient que la vida s'apaga, a voltes.
- Deixa'm ajudar-lo. -diu amb la seva veueta encara no canviada.

}*..

Històries autèntiques,
cruels,
màgiques, especials,
que reneixen i moren a l'instant.
Anhels efímers -com la vida mateixa-.
Verins cruelment agradables
que et fan emmalaltir
i et busquen fins absorvir-se de tu,
de mi.
Històries mig enterrades:
d'ahir, d'ara mateix.